Greenevetns s’ha adherit al compromís de sostenibilitat de la Biosphere-Turisme Responsable

Conscients de la importància de mantenir i fomentar un desenvolupament turístic sostenible, i assumits els principis i objectius adoptats en la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible 2015, la COP 21 i la Carta Mundial del Turisme Sostenible + 20, greenevents es compromet a una millora contínua en la seva gestió sostenible. Entenem la gestió sostenible la que inclou criteris (1) socials (promoure l’economia local, els productes de comerç just, la inserció sociolaboral de col·lectius desfavorits, la banca ètica, l’enfortiment del mercat social, i la participació en associacions que promoguin el desenvolupament sostenible), (2) ambientals (prevenir i reduir l’impacte en la generació de residus i en el consum de recursos no renovables, i triar el consum de renovables) i (3) d’organització i treball sota els principis del cooperativisme (participació, transparència, equitat salarial i de gènere, formació, conciliació personal, compartir el coneixement generat).

En aquest mateix sentit, greenevents ha adoptat la següent Política de Turisme Responsable, mitjançant la qual es compromet a complir els requisits establerts en l’adhesió BIOSPHERE, que inclouen el control i la millora contínua dels següents criteris: (1) econòmics i socials (cadena de subministraments amb criteris responsables, participació en associacions per promoure la integració social i econòmica de la comunitat, foment de mesures d’accessibilitat universal, respecte i foment del patrimoni cultural i ambiental del territori), (2) ambientals (cadena de subministraments amb criteris ecològics, prevenció i reducció dels impactes ambientals –paisatge, energia, emissions atmosfèriques, aigua, residus, acústica-), i (3) organització i treball (prevenció de riscos laborals, formació sobre Turisme Responsable, qualitat en el servei al client i comunicació de les bones pràctiques de sostenibilitat de l’entorn i de la nostra entitat). D’igual manera, greenevents manifesta el seu compromís de lluita contra l’explotació sexual.

En concret, greenevents contribueix a la sostenibilitat de la següent manera: (1) ofereix experiènces teambuilding amb criteris de sostenibilitat per a grups  (2) ofereix acompanyament a la planificació i producció d’esdeveniments amb criteris sostenibles (3) contribueix a la intercooperació i a l’enfortiment del Mercat Social (4) contracta proveïdors amb criteris socials i ambientals per a la gestió de l’entitat (5) complementa serveis amb criteris de sostenibilitat per a l’organització d’esdeveniments (6) es compromet a prevenir i reduir l’impacte ambiental (7) fomenta el transport sostenible, en la seva gestió utilitza principalment bicicleta i transport públic, i informa als seus clients perquè usin el transport públic per arribar a les activitats (8) comunica als clients sobre bones pràctiques ambientals i de conservació de l’entorn i de la cultura al territori.

Aquesta Política de Turisme Responsable s’actualitzarà sempre que les circumstàncies ho requereixin, adoptant i publicant en tots dos casos nous objectius de sostenibilitat.

 

El mercado social es la red de producción, distribución y consumo de bienes y servicios (flujos), que funciona con criterios sociales, ecológicos y democráticos en un territorio determinado, y que está constituida, tanto por empresas sociales como por consumidores individuales y colectivos (García, Jordi, 2002). Según García, los integrantes del mercado social son: (1) un mercado de bienes y servicios que opera con moneda y trueque, a su vez integrado por (1.1) empresas de l’ESS (Economía social y solidaria) productoras (1.2) empresas de l’ESS distribuidoras, (1.3.) consumidores individuales y colectivos; (2) Mercados de soporte como (2.1.) el mercado financiero para el ahorro y el crédito y (2.2) el mercado de trabajo de personas que quieren trabajar en l’ESS: y (3) servicios de soporte, como (3.1.) movimientos sociales, (3.2) organizaciones de representación y de soporte como por ejemplo federaciones o medios de comunicación, y (3.3) centros de formación y asesoría como por ejemplo centros de promoción de la ESS, observatorios o auditorías sociales (García, Jordi, 2002).

Según García, el mercado social funciona sobre la base de cuatro principios: (1) Los consumidores colectivos e individuales procuran consumir al máximo bienes y servicios producidos por otros componentes del mercado social. (2) Los bienes y servicios que circulan en el mercado social cumplen con los criterios de l’ESS que se pueden resumir en tres: sociales (integración sociolaboral y fomentan el desarrollo local), ecológicos y están producidos con equidad y democracia.(3) Cada componente contribuye a crear nuevas empresas con criterios de l’ESS, con el fin de cerrar los círculos productivos, por medio de contribución de parte de los excedentes y participando en los mecanismos financieros del mercado social. (4) El Mercado Social, además de bienes y servicios, genera aprendizaje colectivo, innovación tecnológica, proyectos, cultura, valores, relaciones sociales. (García, Jordi. 2002).

El nombre que se le da a los intercambios entre la producción, la comercialización y el consumo del Mercado Social es lo que llamamos intercooperación. Estos intercambios pueden ser de productos, servicios, conocimiento, valores, y cuidados. Es a partir de la intercooperación que se crea el Mercado Social. Para que exista intercooperación es necesario que haya un conocimiento de lo que ofrecen las entidades que cumplen con los criterios de la economía social y sus necesidades, así como su georreferenciación.

Se puede decir que en Cataluña los factores externos del Mercado Social que han influido en la generación de intercoooperación y construcción de Mercado Social han sido: (1) la crisis económica que se agudizó en el 2007, (2) la trayectoria histórica del movimiento social, asociativo y cooperativo, (3)  la existencia de asociaciones/federaciones como la XES, la Federación de Cooperatives de treball, la Confederación de Cooperatives, y la Taula d’entitats del tercer sector social, (4) unas políticas públicas actuales de diversos Ayuntamientos y la Generalitat de Cataluña alineados con las 14 medidas recomendadas por la XES para impulsar l’ESS. Los presupuestos en Barcelona y Cataluña para fomentar l’ESS para el período de gobierno actual son de 14 millones de € respectivamente (Rueda de prensa de presentación del Plan de impulso de l’ESS del Ayuntamiento de Barcelona y consulta a la Generalitat de Cataluña y Consulta a Generalitat de Cataluña sobre la política para fomentar la ESS: Data d’emissió: 15/02/2017 Generalitat de Catalunya. resposta codi: C94P326YR-1).

Teniendo en cuenta lo anterior, las asociaciones o federaciones de l’ESS en Cataluña han desarrollado metodologías y herramientas para fomentar la intercoopeación y el Mercado Social como por ejemplo: (1) para hacer auditorías del cumplimiento de criterios sociales y ambientales (Balanç Social de la XES, entrevista pamapam, Valor Social de la Federación de cooperativas de trabajo, Balance del bien común de la Asociación de la economía por el bien común, y el de Coop57), (2) para la georreferenciación de iniciativas de l’ESS (pamapam), (3) ferias de entidades de l’ESS (Fesc) y encuentros de intercooperación (los de la comi de interoop de a XES), (4) directorios onlines (De la XES, del Balance Social de la XES, de Coop 57, y el de Barcelona + Sostenible), y (5) herramientas tecnológicas para el intercambio sin necesidad de dinero (Xarxa eco Tarragona, EcoXarxa del Bages, y la moneda social de la Coop integral Catalana). Las asociaciones o federaciones que han desarrollado estas metodologías y herramientas, deberían intercambiar experiencias sobre su uso para contribuir a un mejoramiento permanente.

Si quieres conocer el estadodel mercado social del ejercicio 2016 en Cataluña publicado por la xes: míralo aqui.

greenevents nació para fomentar la intercooperación y la consolidación del mercado social en Cataluña, su intención es complementar servicios de entidades de la economía social y solidaria que sirvan para ofrecer un servicio integral de eventos sostenibles.

BIBLIOGRAFÍA

Consulta a Generalitat de Cataluña sobre la política para fomentar la ESS: Data d’emissió: 15/02/2017 Generalitat de Catalunya. resposta a la vostra comunicació amb codi: C94P326YR-1

Culleré, Xavier. Manual d’intercooperació. Al web de Coopcat

García Janet, Jordi, 2002. Objectiu: mercat social. Revista Nexe 9.

Guerra, Pablo. La economía solidaria en Latinoamérica. Papeles de relaciones ecosociales y cambio global. autogestión, la recuperación de empresas, el desarrollo comunitario, las prácticas ecológicas, la soberanía alimentaria, el consumo 1 FBES, «Carta de Principios», en http://www.fbes.org.br/index.php?option=com_content&task=view&id=63&Itemid=60 [acceso el 17 de mayo de 2010]. 2 SENAES, «Economía Solidaria. Outra economía acontece», Brasil, folleto institucional de divulgación. responsable, el comercio justo o las finanzas éticas No 110, 2010 pp. 67-76

Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives.

Castillo Sandoval, Dario. Cap 3. La asociatividad cooperativa en el desarrollo rural colombiano: una revisión desde la economía neoinstitucional. En: Oseguera de Ochoa, Margarita, Coord. La Intercooperación del concepto a la práctica. Universidad Autónoma de Honduras. Ed. Université de Sherbrooke. 2007.

Monsalve Hoyos, Luz Angela, 2017. Reflexiones sobre la intercooperación en la economía social y solidaria: algunos casos en Barcelona. Trabajo final para el Postgrado de ESS de la XES, Ciutat Invisible.

Redacción, La unión hace la fuerza, revista Empresa y trabajo.coop. Marzo-abril 2009. Número 13

Ripess 2015. Visión global de la economía social solidaria: convergencias y

contrastes en los conceptos, definiciones y marcos conceptuales.

Rojo Dommering, Guillermo. Apuntes para el debate. Retos de la Sociedad y el tercer sector. En Nexe 29, quaderns d’autogestipo i economia cooperativa.

Samaniego Orts, Aritz, 2017. Les tecnologies de l’informació i la comunicació i l’economia social i solidària. Treball final pel Posgrau d’economia social i solidària coordinat per la XES i ciutat Invisible.

Sánchez Pachón, Luis Ángel. Los acuerdos intercooperativos. Un instrumento jurídico para la colaboración en momentos de crisis econòmica. En Revista Jurídica Nº 22/2011. CIRIEC-España.

XES, 2015. 14 mesures per a impulsar l’ESS a nivell local.

XES, 2015. Estat del Mercat Social a Catalunya.

Què és l’economia social i solidària?

Economia social i solidària: economia que et fa sentir que viure val la pena

Orígen

Els inicis de l’Economia social i solidària (l’ESS) ve des dels inicis del cooperativisme, que va sorgir amb la creació de cooperatives de consum en la revolució industrial d’Anglaterra. En la mateixa època, el model de cooperatives de consum es va expandir a França, Alemanya i l’Estat Español, on Catalunya i València van ser pioneres en la creació de cooperatives (Culleré, Xavier).

Definició

Les entitats amb criteris de l’ESS són aquelles que donen prioritat a cobrir les necessitats humanes que a crear benefici i van més enllà del compliment de la normatividad laboral i ambiental. Produeixen productes i serveis minimitzant l’impacte ambiental. Promouen el treball digne, faciliten la participació en el treball, la transparència en la informació, l’equitat salarial i de gènere; permeten la conciliació familiar i personal. Promouen el desenvolupament territorial equitatiu i sostenible mitjançant: el suport a l’economia local, les iniciatives de gestió comunitària, la inserció sociolaboral de persones amb el risc d’exclusió social, i el suport a altres iniciatives amb els seus mateixos valors i formes de treballar. I part dels seus beneficis s’inverteixen en algun aspecte social i/o ambiental (elaboració pròpia).

Podem trobar iniciatives de l’ESS pràcticament de tots els sectors de l’economia: des de la producció de béns i serveis, passant pel finançament-estalvie, la distribució-intercanvie, fins a iniciatives de consum responsable; també en els sectors de l’alimentació, comunicació, formació, distribució, construcció-reformes-administració de finques, finançament i assegurances, i serveis a empreses (consultories, realització d’esdeveniments, dinamització de grups).

Per a ser una entitat de l’ESS no fa falta tenir una forma jurídica en específic, l’important és complir amb els criteris. No obstant açò, la cooperativa és la forma jurídica que més s’adapta perquè els criteris de l’ESS es complisquen, i altres formes jurídiques comunes a les entitats de l’ESS són: societats laborals, mutualitats, centres especials de treball, empreses d’inserció, associacions i fundacions. També podem trobar iniciatives sense formalització jurídica com per exemple: horts comunitaris, els fons de crèdit col·lectiu, mercats i xarxes d’intercanvi, equipaments de gestió comunitària, i els béns comuns culturals i digitals.

L’ESS a Catalunya

L’asociació d’entitats de l’economia social i solidària a Catalunya és la xes, a nivell de l’Estat Espanyol Reas, i a nivell internacional Ripess. A Catalunya també existeixen altres associacions, confederacions i federacions que promouen una economia amb criteris i valors de l’economia social i/o solidària, com per exemple: l’Associació Catalana per al Foment de l’economia del Bé Comú, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, La Confederació empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, i les següents federacions: federació de Cooperatives de treball, federació de cooperatives agràries, federació de cooperatives d’habitatge, Federació de Cooperatives de consum i usuaris, i federació de cooperatives d’ensenyament. Els organismes governamentals que fomenten l’ESS a Catalunya són Aracoop del Departament de treball, afers socials i família de la Generalitat de catalunya, i diversos departaments dels municipis catalans que han creat la xarxa de municipis per l’economia social i solidària, en el cas de Barcelona, el comissionat d’economia cooperativa, social i solidària, àrea de la primera tinència de l’alcaldia de Barcelona.

A Barcelona existeixen 4.800 iniciatives d’economia cooperativa, social i solidària, que generen, aproximadament, el 8% de l’ocupació en la ciutat (web de la primera tinència de l’alcaldia de Barcelona).

Reptes de l’ESS

L’ESS no està formada només per les entitats que es gestionen amb els seus criteris sinó també per les seues interrelacions o intercanvis de béns i serveis, coneixements i generació de projectes. És per mitjà d’aquestes relacions que es poden construir territoris o ecosistemes sostenibles. És un repte generar espais per a la intercooperación i la creació d’ecosistemes sostenibles, com el qual va haver-hi aquesta setmana coordinat per Respon.cat.

greenevents s’alinea amb els criteris de l’economia social i solidària i promou aquesta forma de fer economia.

 

L’ESS en Cataluña

La asociaciòn de entidades de la economía social y solidaria en Cataluña es la xes, a nivel del Estado Español Reas, y a nivel internacional Ripess. En Cataluña también existen otras asociaciones, confederaciones y federaciones que promueven una economía con criterios y valores de la economía social y/o solidaria, como por ejemplo: la Associació Catalana per al Foment de l’economía del Bé Comú, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, La Confederació empresarial del Tercer Sector Social de Cataluña,  y las siguientes federaciones: federació de Cooperatives de treball, federació de cooperatives agràries, federació de cooperatives d’habitatge, Federació de Cooperatives de consum i usuaris, y federación de cooperativas de enseñanza. Los organismos gubernamentales que fomentan l’ESS en Cataluña son Aracoop del Departament de treball, afers socials i familia de la Generalitat de catalunya, y  diversos departamentos de los municipios catalanes que han creado la xarxa  de municipis per l’economia social i solidària, en el caso de Barcelona, el comissionat d’economia cooperativa, social i solidària, área de la primera tinència de l’alcaldia de Barcelona.

En Barcelona existen 4.800 iniciativas de economia cooperativa, social y solidaria, que generan, aproximadamente, el 8% de la ocupación en la ciudad (web de la primera tinència de l’alcaldia de Barcelona).

Los retos de l’ESS

Fomentar la intercooperación o intercambio entre las entidades de bienes, servicios, conocimiento y proyectos para crear ecosistemas sostenibles.

greenevents se alinea con los criterios de la economía social y solidaria y promueve esta forma de hacer economía.

Coopolis és un un equipament de 4.000 m2 al bloc 4 de l’antiga fàbrica de Can Batlló al barri de Sants-Barcelona, ​​que pertany a l’Ajuntament i que ha donat en sessió d’ús a el moviment social i de l’Economia Social i Solidària (l’ESS) del Districte de Sants-Montjuïc-Barcelona per a la promoció de l’ESS a la ciutat. La cooperativa d’arquitectura La Col ha estat l’encarregada de la rehabilitació d’aquest espai.

La iniciativa d’Coopolis neix de l’món comunitari i cooperatiu de barri de Sants, a on La Ciutat Invisible, La Col, i l’assemblea de Can Batlló han tingut un paper protagonista. Coopolis s’organitza i gestiona des de la comunitat, és un espai de coworking per a empreses socials de nova creació i experiències consolidades, ofereix formació sobre el cooperativisme, l’ESS, i sobre gestió empresarial amb criteris de l’ESS; també ofereix acompanyament tècnic per iniciatives i serveis de finançament, promoció conjunta i intercooperació. Ha estat en funcionament des del 2017.

Origen

A partir del 2009, Catalunya i Espanya estava vivint la mobilització social anomenada 15M en contra de les polítiques de govern de retallades a la salut, educació i altres serveis socials. Al barri de Sants a Barcelona, ​​la mobilització dels indignats de l’15M va recollir la trajectòria dels moviments socials i cooperatius de barri.

Enmig d’aquest context de mobilització social, el mateix any 2009 es va reactivar a Sants la plataforma Can Batlló, moviment ciutadà per pressionar l’Ajuntament de Barcelona perquè donés en cessió d’ús l’antiga fàbrica de Can Batlló que estava en desús i que el moviment ciutadà de barri volia utilitzar per fer projectes culturals, veïnals i socioeconòmics comunitaris de forma autogestionada. La plataforma va donar un ultimàtum a l’Ajuntament de Barcelona: si no cedia l’antiga fàbrica per a l’equipament sociocultural de barri, al juny de l’any 2011 el moviment soci-veïnal de Sants entraria a ocupar-la; i així va ser com va succeir. A partir de la seva ocupació, es va arribar a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona per a la cessió d’ús.

Paral·lelament, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va finançar el projecte Barri Cooperatiu que va executar la Ciutat Invisible de l’any 2009 a l’2013. Aquest projecte va tenir com a objectius recuperar la memòria històrica de l’cooperativimo al Barri de Sants que va ser emblemàtic des de mitjans de del S.XIX fins a l’entrada de l’franquisme, i obrir espais d’informació i debat sobre pràctiques cooperatives i de l’ESS per fomentar el cooperativisme al barri de Sants.

Així mateix, la XES (Xarxa d’economia solidària) creada el 2003, s’anava enfortint amb noves iniciatives econòmiques i amb processos d’intercooperació territorials en comarques de Catalunya i barris de Barcelona. El 2010, la XES va organitzar al barri de Sants un curs i seminari sobre l’ESS. El 2011, Coop57 va celebrar la trobada estatal al barri de Sants, el que va enriquir la mirada a les persones i entitats interessades en l’ESS. El 2012 es van realitzar diferents xerrades sobre l’ESS a Can Batlló.

El 2015 la XES va definir 14 mesures per impulsar l’ESS a nivell local. Una d’aquestes mesures proposa que les administracions locals cedeixin l’ús i habilitin equipaments públics on establir seus que promoguin l’ESS, per atendre el públic, desenvolupar programes formatius, tenir espais per a vivers de projectes de l’ESS, i promoure espais per a la gestió col·lectiva de les persones dependents (XES, 2015, mesura 3 de les 14 mesures per impulsar l’ESS a nivell local).

Com a resultats d’aquest context, a Can Batlló es van anar creant iniciatives culturals i socioeconòmiques autogestionades i al territori del Districte de Sants-Montjuïc es van anar creant noves iniciatives econòmiques amb els criteris de l’economia social i solidària i enfortint les ja existents.

A Can Batlló, el moviment veïnal i social de Sants va rehabilitar espais de l’equipament i va crear les següents iniciatives: la Biblioteca Popular Josep Pons, el bar i espai de trobada, l’auditori, el rocòdrom, el taller d’infraestructures que treballa el metall, la electricitat, la fontaneria i l’obra; el taller de fusteria col·lectiva, la impremta col·lectiva, el centre de documentació, l’espai familiar la Nau per a nens de 0 a 6 anys, l’espai d’arts, l’espai d’entrenament d’arts escèniques i circ, l’hort urbà, la cooperativa de consum agroecològic, el taller de cervesa, el taller per reparar vehicles, diverses sales polivalents per fer tallers, una d’elles amb cuina i menjador; la zona d’esports, l’àrea per a gossos; la cooperativa d’habitatge La Borda, l’escola Arcàdia, i Coopolis.

Així mateix, al barri es van anar creant noves iniciatives de l’ESS, com per exemple, La Col al 2009, Koitton Club el 2012, Kop de Mà en 2013, i seguidament l’Economat Social i Queviure, i enfortint iniciatives ja existents , com La Ciutat Invisible que es va crear el 2006.

Actualitat

Les iniciatives econòmiques de Can Batlló i les entitats de l’ESS de barri, motivades per generar pràctiques socioeconòmiques equitatives i sostenibles que transformin el model econòmic capitalista, van anar consolidant la XES local de el Districte de Sants-Montjuïc des de 2015 i l’octubre del mateix any es va formalitzar amb la creació de l’Associació per l’impuls de l’Economia Cooperativa i comunitària de Sants-Montjuïc. Aquesta formalització va ser motivada principalment per presentar-se a una subvenció de Barcelona Activa de l’Ajuntament de Barcelona per a la dinamització de l’ESS al Districte de Sants-Montjuïc, projecte que va durar de novembre de 2015 a abril de 2016.

Els objectius de l’Associació per l’impuls de l’Economia Cooperativa i Comunitària de Sants-Montjuïc (l’Associació per l’impuls) són: formar sobre l’ESS, crear i consolidar cooperatives al Districte de Sants-Montjuïc, realitzar activitats d’intercooperació, mancomunar oferir i comprar productes i serveis conjuntament, així com la gestió cooperativa i comunitària dels equipaments públics del Districte, començant per Coopolis. L’Ajuntament de Barcelona va enfortir el projecte de Coopolis, alineant-se amb les mesures 3 i 4 de les 14 mesures de la XES per impulsar l’ESS a nivell local, que proposen als Ajuntaments facilitar espais als barris per dinamitzar l’ESS, tal com ho planteja fer Coopolis.

l’Associació per l’impuls està integrada per 38 entitats que representen una gran diversitat de sectors: mobilitat, habitar, finances i intercanvi, alimentació, educació i criança, comunicació i Tic, cultura i restauració; i que es poden classificar així:

19 Cooperatives (la Coop La Borda es classifica en les ubicades a Can Batlló): Coop de bici, Ambulàncies de Catalunya, En clau: reformes i rehabilitació, La Col: aquitectes, Coop 57: serveis financers ètics i solidaris, Germinal: cooperativa de consum, Panxa Contenta: cooperativa de consum, l’Economat social: cooperativa de consum, Faves Comptades: cooperativa de consum, Queviure: cooperativa de distribució a l’engròs d’aliments no frescos de consum responsable, Coopmercat: botiga d’alimentació de proximitat, Escola Magòria, Institucional Montserrat: Escola, Alternatives econòmiques: Cooperativa revista sobre economia i ssus efectes en la vida, la Directa: Medi d’informació per a la transformació social, la Ciutat Invisible: Creació i difusió de continguts crítics per a la transformació social, Koitton Club : Bar musical, Kop de ma: Bar de pinxos i truites.

7 iniciatives de l’economia comunitària ubicades a Can Batlló: La Borda: Coop d’habitatge, Fusteria Col·lectiva de Can Batlló, Mobilitat Can Batlló: Taller Comunitari de reparació de vehicles, Garatge Can Batlló: intercanvi de vehicles, La Nau: espai familiar comuitario a Can Batlló, Escola Arcàdia Educació formal de 3 a 16 anys i formació de professorat, Impremta Can Batlló: espai d’expressió creativa i investigació sobre la comunicació social i la política, Birra Can Batlló: Taller comunitari de cervesa artesana, i Hort comunitari de Can Batlló.

Associacions com Tatainti: Associació espai per a la criança i l’educació respectuosa.

Horts comunitaris com Illa 3 horts: Font de la Guatlla (l’hort de Can Batlló es classifica a Can Batlló).

I altres entitats com: Ecoreciclat, Banc de l’temps, Xarxa d’intercanvis, Adabits: Webs i TICs, Enquadernadora Ràpid, La Burxa: Diari de comunicació popular, Ateneu l’engranatge: Espai per coordnar i desenvolupar la xarxa associativa de barri, La Lleialtat Santsenca: plataforma de gestió ciutadana per utilitzar l’espai de la Lleialtat Santsenca, la Croquetona: Obrador artesanal de croquetes.

Accions d’intercooperació i de difusió de l’ESS que han desarrolllado les entitats que formen part de l’Associació per l’Impuls:

Durant el 2015, les entitats impulsores de l’Associació per l’Impuls van estar molt actives en la dinamització de l’ESS al Districte de Sants-Montjuïc i van realitzar les següents activitats: (1) mapatge de l’ESS al barri, (2) presentació el projecte de Coopolis a Can Batlló, (3) formació sobre l’ESS feminista al Taller de fusteria de Can Batlló, (4) acompanyament en la creació de la Cooperativa Arcàdia a Can Batlló, (5) al dia de cooperativisme, realització de ruta per visitar cooperatives actuals al barri i edificis emblemàtics de cooperativa de el passat com l’Empar de l’Obrer i la Lleialtat Santsenca, el primer, seu de l’Ateneu popular de Sants i el segon en procés de restauració per ser un equipament comunitari de barri; (6) difusió de l’economia solidària a la Major Alternativa de Sants amb la presentació de la XES de Sants, i la venda de la cervesa artesana La Bordeta de l’associació d’artesans de la cervesa de Can Batlló, (7) l’Economat i Zum Zeig han col·laborat perquè els socis de l’Economat tinguin descomptes a Zum Zeig i en Zum Zeig es promocioni l’Economat.

A partir de la formalització de l’Associació per l’Impuls a l’octubre de l’any 2015 i amb el suport d’una subvenció de Barcelona activa, es van desenvolupar les següents activitats: (1) formació en l’ESS a Can Batlló: gestió cooperativa d’equipaments comunitaris, detecció de necessitats productives i reproductives en els projectes de l’equipament, (2) promoció de les entitats que formen part de l’associació i dels seus productes i serveis per promoure el consum responsable mitjançant l’elaboració de 800 impresos de “Catàleg Producte Coop” i anuncis a la premsa local (3) realització de vermuts cooperatius un diumenge a el mes com espais oberts a el públic en general per conèixer cada diumenge una iniciativa de l’ESS del Districte, (4) realització de Jornada de l’ESS a la plaça Bonet i Moixí amb estands de les entitats de l’ESS de barri, tallers comunitaris, actuacions musicals, menjar, taules rodones de projectes cooperatius d’altres bar ris, i oficina d’intercanvi de serveis; (5) Premiación d’un projecte de l’ESS del Districte de Sants-Montjuïc, amb el premi Micaela Chalmeta, que inclou l’acompanyament tècnic i finançament de 3000 €, (6) Creació del web de l’Associació per l’Impuls , (7) seguiment i coordinació de el projecte Coopolis.

Al febrer de 2017, l’Associació per l’impuls guanyar una subvenció de Aracoop per consolidar Coopolis com Ateneu Cooperatiu. A partir d’aquesta subvenció que va fins a octubre de 2017, i amb l’ajuda de la XES per donar feina per 3h a la setmana a un dinamitzador de l’ESS en el Districte, es va crear una estructura organitzacional de Coopolis, amb 6 àrees: enfortiment territorial, centres educatius, comunicació, administració i gestió, formació i enfortiment o creació d’entitats cooperatives.

Durant aquest 2017, l’Associació per l’iImpuls ha realitzat un taller per identificar les ofertes i necessitats de cada entitat per impulsar la intercooperació. També han sol·licitat un concepte a l’Col·lectiu Ronda per identificar quina és la forma jurídica més apropiada d’per mancomunar productes i serveis, tant per comprar com per oferir.

Els reptes de l’Asocaició per l’iImpuls i Coopolis són vincular a altres entitats del Districte per participar en el foment de l’ESS, com ara associacions de veïns i centres educatius; així com mantenir i enfortir el vincle amb el sector públic. També necessiten crear un protocol per derivar serveis i evitar la competència.

Algunes entitats que fan part de l’impuls, com La ciutat Invisible, Kop de ma, Koitton club, la Directa, i Aula d’idiomes; compartiran un espai de co-treball, que probablement facilitarà la creació de nous projectes d’intercooperació.

Aspectes que han afavorit la intercooperació al barri de Sants, la creació de l’Associació per l’impuls i Coopolis:

  • La trajectòria històrica de el moviment cooperatiu a al barri de Sants.
  • El moviment social per crear pràctiques socioeconòmiques dignes i sostenibles conformat principalment per associacions com la XES i la Federació de Cooperatives de Treball, entitats particulars de l’ESS com La Ciutat Invisible, La Col i Coop57; i líders socials de barri de Sants com Iván Miró i Lluc de la Col ..
  • La necessitat ciutadana per crear treball digne i alternatives socioeconòmiques que donin resposta a les seves necessitats col·lectives, després de la crisi econòmica.
  • L’existència d’un entramat d’entitats amb valors comuns i ganes de transformar el model socioeconòmic en un mateix territori.
  • La proximitat de les iniciatives genera que es coneguin les persones i que hi hagi confiança.
  • Les polítiques públiques que estan fomentat pràctiques econòmica més socials i solidàries com les de l’Ajuntament de Barcelona, ​​alineades amb algunes mesures de les 14 mesures proposades per la XES per impulsar l’ESS, com ara les mesures 3 i 4 que proposen cedir en ús equipaments municipals per al foment de l’ESS. Així mateix, la Generalitat de Catalunya amb Aracoop està fomentant pràctiques econòmiques més socials i solidàries, i també s’ha alineat amb algunes mesures d la XES per impulsar l’ESS, com ara la mesura 14 que proposa mapejar, fer fires i intercanvis d’ bones pràctiques de les iniciatives de l’ESS en un territori específic.
  • La cessió d’ús d’un equipament públic (Can Batlló) ha motivat al fet que diferents actors de barri hagin intercooperado per dóna-li usos autogestionats comunitaris, culturals i econòmics.

 Fonts

Pàgina web de Can Batlló.

Pàgina web de Coopolis: bcn.coop

Pàgina web l’impuls Coopertivo http://sants.coop/2016/12/

Catàleg Sants Coop 2016.

IMPULS COOPERATIU DE SANTS. Projecte de dinamització de l’economia cooperativa, social i solidària a Sants – Montjuïc Fase I (Novembre 2015 – abril 2016).

Página web de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Rueda de Prensa Presentación del plan de impulso de la economía social y solidaria de Barcelona 2016-2019.

Entrevista a Iván Miró 13-03-2017.

Entrevista a Tatiana Bonastre. Marzo 2017.

Entrevista a Anna Lite Diví. 02-04-2017.

Fernandez, Ana; Miró, Ivàn, 2016. L’economia social i solidària a Barcelona. Capítulo Sants.

Aquest San Jordi et proposem un recorregut per paradetes de publicacions i llibreries, algunes també editorials, que fomenten el pensament crític a Barcelona. N’hi ha moltes, com per exemple:

Al Districte de Ciutat Vella:

Editorial Pol-len c/ Junta de Comerç, 20. Editorial independent, cooperativa, que fan ecoedició de llibres de pensament crític per a contribuir a la difusió d’idees crítiques, a la generació de debat, a l’extensió del coneixement. Publiquen sobretot assaig i narrativa i tenen diverses col·leccions sobre ciències socials crítiques, escrites des dels feminismes, l’anticapitalisme, i l’ecologisme, entre altres. Els llibres es venen per la web o a algunes llibreries de la ciutat.

Icaria C/ de l’Arc de Sant Cristòfol, 11. Editorial independent, especialitzada a l’àrea de ciències socials i assaig, que proporciona eines per a la reflexió i propostes transformadores de temes rellevants del món actual. Algunes de les seves col·leccions temàtiques són: pau i conflictes, economia crítica, anàlisi de política internacional, relacions Nord-Sud, feminisme, ecologia, sobirania alimentària, i participació democràtica i decreixement, entre unes altres. Els llibres es venen per la web o a algunes llibreries de la ciutat.

Pròleg C/Sant Pere més alt, 46. Llibreria especialitzada en feminisme.

Veusambveu c/ Picalquers, 2. Editorial i llibreria especialitzada en gènere i feminisme que van des del conte infantil fins a l’assaig polític. Cedeix el seu espai per a col·lectius del barri del Raval que el necessitin.

El Lokal C/ de la Cera, 1 Bis. És la seu de l’associació cultural el Raval. Trobaràs llibres i revistes de la contracultura.

Espai Contrabandos C/ de la Junta de Comerç, 20. Espai que acull segells editorials diversos amb la finalitat de visibilitzar i promoure l’edició independent que, sota el paraigua del pensament crític, genera llibres que són eines per l’activisme cultura. Els llibres es poden comprar al mateix espai o online.

El diumenge 23 d’abril, a la Rambla Catalunya, visita les parades de:

Rocaguinarda, llibreria al C/ del Xiprer, 13, al Districte d’Horta Guinardò. Llibres amb temàtica social i solidària, i infantil.

Comsoc c/ Casp nº 43. Editorial, escola de ràdio, i productora audiovisual i de espectacles. Cosmoc ens presentaran dos llibres editats recentment:

Quan perdem la por“, un conte inspirat en la lluita de la PAH i 7è llibre-disc del Concurs de podcast – Contes del Món

LaCanibal a Rambla Santa Mònica (davant museu de cera aprox.). Llibreria al Districte de Gràcia, C/ Nàpols, 314, que vol contribuir a la transformació radical —un horitzó anticapitalista, (trans)feminista i descolonitzat.

– Altres publicacions periòdiques que normalment es troben a les Rambles són: La Marea, el Crític, i Alternativas economicas, la revista Cooperació Catalana

Al Districte de Gràcia:

La Canibal C/ Nàpols, 314. Llibreria, cooperativa de treball associat sense ànim de lucre que vol contribuir a la transformació radical —un horitzó anticapitalista, (trans)feminista i descolonitzat. Per a La Canibal, els llibre són eines de transformació de la realitat, motiu per trobar-se i intercanviar coneixements sobre el que els importa: les formes de governança, els cossos, els afectes… En La caníbal trobareu propostes per llegir i debatre sobre allò que afecta al món actual: la precarietat, l’austericidi o la sobirania alimentària. Posen a disposició l’espai com a lloc de trobada i articulació de projectes associatius, activistes, d’autoaprenentatge, art i cultura crítiques, entre altres. El diumenge 23-04 tindran una parada al Passeig de Sant Joan (alçada Còrcega) amb la cooperativa de consum La Garangola, especialitzada en llibres de sobirania alimentària.

Aldarull C/ Torrent de l’Olla, 72. Llibreria i editorial que difon material cultural de tot tipus i format (llibres, fanzines, contes, còmics, CD’s, Vinil’s, DVD’s, autoedicions, etc.) que tingui idees llibertàries i fomentin l’esperit crític i que ajudin a plantejar alternatives al món en el què vivim.

Tuuulibreria C/Planeta 17. En Tuuu Llibreria, ni es compra ni s’intercanvia, tu decideixes quant pagues pels llibres que t’emportes. L’expansió d’aquest projecte sociocultural depèn dels usuaris, tant dels seus donatius de llibres com a monetaris. També es vol convertir en un centre cultural. Al dia de Sant Jordi tindran una parada a la plaça de la Vila de Gràcia i hi haurà programació a la llibreria.

Taifallibres C/Verdi, 12. Llibreria especialitzada en llibres de cinema i d’humanitats. La meitat dels llibres són nous i l’altre meitat de segona mà.

Al Districte de Sants-Montjuic:

Directa c/Riego 37. Mitjà d’informació cooperatiu en català d’actualitat, investigació, debat i anàlisi per a visualitzar les pràctiques dels moviments socials, els projectes polítics, socials i culturals que plantegen un model alternatiu a l’actual. Te més de deu anys de trajectòria. Versió web i publicació en paper cada 15 dies. Al web trobareu els diferents punts de venda als municipis catalans

La ciutat invisible C/ Riego, 35. Llibreria cooperativa per a crear i difondre continguts crítics que impulsin processos de transformació política i social.

Al Districte d’Horta Guinardó:

Rocaguinarda C/ del Xiprer, 13. Llibres, consum responsable, cultura i cooperativisme. A més de llibres tenen revistes i publicacions periòdiques de temàtica social i solidària, infantil i de lectura escolar. Fan les campanyes de text amb les escoles, per a que les famílies poden torbar-los al mateix barri. També tenen un racó pel llibre de segona mà. Si et fas soci, tindràs descomptes en els productes que venen: llibres, productes de comerç just, joguines i cosmètica natural.

Per a Sant Jordi obriran la llibreria el dissabte 22 de 9:30 a 20:30, i el diumenge 23 al matí, de 10 a 14. Dissabte 22 al matí també posaran parada a la placeta davant del mercat del Guinardó. Diumenge 23 tindran parada a la Rambla Catalunya, tot el dia.

A més, durant el mes d’abril a Rocaguinarda es faran les següents activitats:

El dimarts 18 a les 17:30 tindran a la contacontes Janet Recasens que explicarà als més petits un conte oriental. La Janet ha escrit el manual “La bruixola del conta-contes” per mostrar les millors maneres de narrar contes als infants, no us ho perdeu!

El dimecres 19 a les 19h presentaran el llibre “Josep Anselm Clavé: una vida la servei de la cultura i la llibertat”.

Durant tota la setmana, del 18 al 23 tindran càdavers exquisits, que és un full on cadascú posa dues frases d’una història, en tapa una, i el que segueix construeix a partir de la frase que ha llegit i en posa dues més, en tapa una…i al final queda una història construïda entre totes les participants! Els textos sorgits d’aquesta creativitat comuna es publicaran al mes de maig als mitjans de difusió de l’entitat.

El dimecres 26 d’abril a les 19h, l’Antoni F. Araujo presentarà la seva novel·la “Entreguerras”.

Al Districte de Sant Martí:

Pebre negre, c/Clot 41, llibreria on trobareu llibres infantils, juvenils, sobre gastronomia i sostenibilitat, amb temes com per exemple sobirania alimentària, horts urbans, i ecologia. El Diumenge 23 d’abril de 9 a 20 h. Podeu visitar la seva parada a la Plaça Font i Segué amb C/ Clot.

Al Districte de Sant Andreu i Nou Barris:

personalbook C/ Emili Roca, 50, compravenda de exemplars de segona mano. Tenen una bona col·lecció sobre pensament econòmic.

El pla d’impuls de l’economia social i solidària (ESS) 2016-2019 de Barcelona, és el resultat del codiagnòstic i coproducció entre el Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum de Barcelona i el sector de l’ESS, i té com a objectiu destinar 24 milions d’euros a la promoció d’empreses i de l’economia amb criteris democràtics, transparència, gestió ecològica, promoció de l’economia local i autogestionada, treball digne i sense grans diferències salarials, en fi, criteris de l’economia social i solidària. . Barcelona Activa tindrà una rellevància particular en l’acompanyament i formació per a desenvolupar aquest pla.

El pla contempla tres mesures:

  1. La creació d’un espai per a la innovació socioeconòmica sota el paraigües de Barcelona Activa per a promoure, fomentar i incubar iniciatives de l’ESS, així com per a investigar noves formes organitzatives pel desenvolupament d’activitats socioeconòmiques. Aquest espai probablement s’ubicarà al Consorci El Far de la Barceloneta on l’ESS conviurà amb l’Institut de nàutica i amb una línia de Barcelona Activa vinculada a la promoció socioeconòmica en el sector marítim.
  2. Enfortiment de tres projectes emblemàtics i que ja existeixin als barris:
  • Facilitar l’equipament de Coòpolis a Can Batllò, al barri de Sants. Coòpolis és una iniciativa que neix del món cooperatiu liderat per l’impuls cooperatiu de Sants. Es planteja en termes de gestió comunitària i serà un equipament de 4.000 m2 al bloc 4 de Can Batlló per a la promoció de l’economia solidària i cooperativa que allotjarà empreses socials de nova creació i experiències consolidades. Oferirà formació sobre iniciativa socioempresarial, espais compartits de treball, acompanyament tècnic, finançament, serveis de promoció d’iniciatives i serveis de intercooperació. Es preveu que sigui operatiu al 2019 però enguany ja hi ha una oficina que dinamitza el projecte. Coòpolis és un exemple de la cooperació innovadora entre el sector públic i les iniciatives comunitàries. Una de les entitats que van liderar el projecte va ser La Ciutat Invisible. La Col farà les obres de rehabilitació de l’equipament de Can Batlló.
  • Impulsar el Nou Hub de la Bicicleta a Barcelona que s’ubicarà al edifici industrial de Can Picó a Poblenou i contribuirà a l’apropament veïnal de l’Eix Pere IV. Biciclot és una de les entitats que lidera el projecte i es preveu un centre de escola-taller de reparació de bicicletes, una escola de instructors, una botiga de productes reutilitzats pels alumnes i un autoservei mecànic. També es recolliran bicicletes abandonades per a la seva reutilització i s’instal·larà la seu de l‘Observatori de la BiciBcn i un espai de co-treball social.
  • Reruralització urbana i inserció socio-laboral de Can Calopa al Parc Natural de Collserola. Des de l’1 d’abril de 2010, la Cooperativa l’Olivera s’ha encarregat de la gestió de la finca que l’Ajuntament de Barcelona té a Can Calopa de Dalt, així com del funcionament de totes les seves dependències i equipaments, on es treballen i gestiona 3 hectàrees de vinyes de la finca i, el celler de la masia de Can Calopa, i s’elabora el vi que fa servir l’Ajuntament de Barcelona. A Can Calopa hi ha un llar de residència i un Centre Especial de Treball (CET) que dóna feina a 12 persones en risc d’exclusió social i/o discapacitat intel·lectual. També fan feines per a altres viticultors o pagesos que ho necessitin, fan càterings, elaboren i reparteixen lots de Nadal.

3. Impuls de les finances ètiques i millora de l’accés al crèdit d’iniciatives d’ESS. L’ajuntament treballarà amb iniciatives com Coop 57, Fiare Banca Ètica, i Caixa d’Enginyers.

Aquest pla d’impuls s’aterrarà i precisarà amb plans de treball periòdics.

Fonts: